![]() |
||
CONTROL DE BIOLOGIA I GEOLOGIA TEMA 3 ELS APARELLS IMLPICATS EN A la nutricio hi participen quatre apareéis diferents del nostre cos: actua primer el:
L’APARELL DIGESTIU L’aparell digestiu s’encarrega de transportar els aliments en sustancies mes sencillez perque les cel·lules els puguin absorbir i utilitzar i tambe de eliminar restes no dirigides. Esta compos per dos tipus de elements:
Boca. Es una cabitat d’entrada al tub digestiu. Conte la llengua aquesta mou l’aliment i la mescla amb la saliva i les dents masteguen l’aliment. La boca tambe conte glandules salivals per elaborar la saliva. Fetge. Aquest es una glandula que elabora la bilis que s’emagatzema a la vesicula biliar i s’aboca al duote. La bilis elimina greixos. Pancrees. Es altre glandula productora del suc pancreatic que s’aboca al duode. Intesti prim. Tub de Faringe. Conducte de l’aparell digestiu a l’aparell respiratori per on pasa l’aliment de la boca cap a l’esofag. Entre la faringe i les vies respiratorie i ha un pleg l’epiglotis. Aquest impideix que l’aliment pasi cap a les vies respiratories. Esofag. Tub musculos que conect la faringe amb l’esofag permet que l’aliment avanci fins l’estomac. Estomac. Es l’aixamplament del tub digestiu. L’entrada es nombrada cardies i la sortida pilor. Es duu a terme la digestio gracies al suc gastric produit per la paret inerna de l’estomac. Itesti gros. Aquest comunica a l’exterior per mitra de l’anus aquí s’hi forma la femta amb les sustancies no digerides. Es divideix en tres el cec, el colon i el recte. UNITAT 4à ELS APARELLS CIRCULATORI I EXCRETOR EL MEDI INTERN El medi intern es el conjunt de liquids que envolten les cel·lules d’un organisme. D’aquest medi intern s’extrauen els nutrients i les substancies de rebuig i el CO2 s’eliminen. El medi intern el forma: -plasma intesticial: es un liquid que hi ha entre les cel·lules i te funcio de defensa i de la nutricio. - la sang: es un medi de transpor de substancies que circula per l’interior dels vasos sanguinis. -la limfa: liquid que es forma a partir del plasma intesticial i que circula pels vasos limfatics que finalment desemboca als vasos sanguinis. SISTEMA CIRCULATORI SANGUINI Aquest es l’encarregat de distribuir els nutrients i el O3 per tot l’organisme i les substancies de rebuig tambe s’encarrega de eliminarlos. Hi han diferents vasos sanguinis: -les arteries: condueixen la sang del cor fins tots els organs del cos. -les venes: condueixen la sang desde diversos organs cap el cor. -els capil·lars: son vasos que la seva funcio es unir com si formesin una xarxa a les terminacion de les arteries i a l’inici de les venes. La sang es un liquid viscos de color vermell i de gust salat que circula per l’interior dels vasos sanguinis. Una persona te com a molt La sang te diverses funcions les quals son:
La composicio de la sang - el plasmaà es un liquid de color groguent que esta constituit per un 90% en aigua i diferents substancies disoltes que son glucids, lipids…el plasma que no te proteines s’anomena serum fisiologic. I el proces del plasma que es solidifica s’anomena coagulacio. - Les cel·lules sanguiniesà hi han de 3 tipus: els globuls vermell son cel·lules viconcaves que no tenen nucli. Tenen un aspecte elastiques i deformables. El color vermell es degut a que te hemoglobina tenen la funcio de transportar el oxigen. Altres es els globuls blancs son cel·lules de mida mes gran que els globuls vermells i si tenen nucli . tenen la funcio de defensa contra les infeccions. I l’ultima cel·lula sanguinia son les plaquetes son uns fragments cel·lular sense nucli provinents de la medul·la ossia i tenen la funcio de estar en la coagulacio de la sang. EL COR El cor es un organ musculos de mida d’un puny es l’encarregat d’impulsar la sang a traves dels vasos sanguinis. Situat al centre del torax entre els dos pulmons. Les parets de cor esta formada per un teixit musculos anomenat miocardi i es el responsable de la contraccio involuntaria del cor. L’interior esta constituit per dues meitats separades per una mena d’enva musculos anomenat septe que impideix que es comuniquen. Aquestes meitats esta formada per dues cambres comunicades entre si que s’anomenen la superior es la aurícula i la inferior es el ventricle. L’auricula i el ventricle esta comunicat a traves de les valvules auriculoventriculars que son les seguents: - la válvula mitralàcomunica l’auricula am el ventricle Ezquerra que esta canstituit per dues lamines fines. - La válvula tricúspideà comunica l’auricula i el ventricle dret i esta consituit per tres lamines fines. Aquestes s’obren i es tanquen per que pugui anant pasant la sang de les auricules cap els ventricles. Vies d’entrada i de sortida del cor A les auricules hi arriben les venes . a l’auricula dreta hi arriben quatre venes pulmonals (dos de cada pulmo) i a l’auricula dreta hi arriben dos venes caves. Dels ventricles surten les arteries del ventricle dret sur la arteria pulmonal. Que aquesta condueix la sang a cada un dels pulmons. Del ventricle esquerre surt la arteria orta que porta la sang a la resta del cos. La sortida de la sang dels ventricles esta regulada per mitja de les valvules sigmoides situades a l’inici de les arteries aquestes valvules s’obren a causa de la contraccio dels ventricles. Al cor el subministrament de la sang ho duu a terme un sistema propi de arteries i venes coronaries. El funcionament del cor El funcionament del cor es basicament dos tipus de moviments coordinats que tenen lloc les auricules i els ventricles un moviment de contraccio es la sístole i el moviment de relaxacio es el de la dialstole. La sístole auricular es quan estan plenes de sang i per mitja del moviment de contraccio la expulsa. Es a dir s’obren les les valvules tricupides mitals. La sístole ventricular es la continuitat de la sístole auricular es procedeix a la contraccio dels ventricles aixo es degut a que les valvules tricúspides mitrals tornin la sang. La diástole es quan acaba la sístole vientricular els ventricles es relaxen i la disminucio de la presio sanguinia ventricular permet que es tanquin les valvules sigmoides. |