CONTROL DE BIOLOGIA I GEOLOGIA TEMA 3

 

ELS APARELLS IMLPICATS EN LA NUTRICIO

 

A la nutricio hi participen quatre apareéis diferents del nostre cos: actua primer el:

  • Aparell digestiu: aquest la seva funcio es digerir els aliments i o comberteix en substancies mes simple, pasen a la sang i despres o asimila les postres cel·lules.
  • Aparell resoiratori: aquest s’ocupa de l’intercmbi de gasos es a dir aprofit el oxigen i elimina el dioxid de carboni.
  • Aparell circulatori: aquest funciona a partir de la sang, transporta les sustancies aprofitables i el oxigen i les reparteix a les cel·lules del cos. Tambe recull i transporta el dioxid de carboni i sustancies de rebuig de les cel·lules.
  • Aparell excretor: S’encarrega d’eliminar les sustancies de rebuig de la sang.

 

L’APARELL DIGESTIU

 

L’aparell digestiu s’encarrega de transportar els aliments en sustancies mes sencillez perque les cel·lules els puguin absorbir i utilitzar i tambe de eliminar restes no dirigides. Esta compos per dos tipus de elements:

  • El tub digestiu: es un conducte que esta constituit per la boca, la faringe, l’esofag, l’estomac, l’intesti prim i gros i l’anus.
  • Les glandules digestives: son un conjunt de glandules anexes de diferents substancies que son necesaries per descompondre els aliments. Esta format per les glandules salivals, el fetge i el páncreas.

Boca. Es una cabitat d’entrada al tub digestiu. Conte la llengua aquesta mou l’aliment i la mescla amb la saliva i les dents masteguen l’aliment. La boca tambe conte glandules salivals per elaborar la saliva.

Fetge. Aquest es una glandula que elabora la bilis que s’emagatzema a la vesicula biliar i s’aboca al duote. La bilis elimina greixos.

Pancrees. Es altre glandula productora del suc pancreatic que s’aboca al duode.

Intesti prim. Tub de 6 metres aproximadament. Les parets internes formen plecs, anomenats vellositats intestinals. A l’intesti prim te lloc l’absorcio de la majoria de sustancies nutritives dels aliments, pasen a la sang. Es divideix en tres el duode, el jeju i l’ili. Al duode arriben les sustancies produides pel fetge i el páncreas.

Faringe. Conducte de l’aparell digestiu a l’aparell respiratori per on pasa l’aliment de la boca cap a l’esofag. Entre la faringe i les vies respiratorie i ha un pleg l’epiglotis. Aquest impideix que l’aliment pasi cap a les vies respiratories.

Esofag. Tub musculos que conect la faringe amb l’esofag permet que l’aliment avanci fins l’estomac.

Estomac.  Es l’aixamplament del tub digestiu. L’entrada es nombrada cardies i la sortida pilor. Es duu a terme la digestio gracies al suc gastric produit per la paret inerna de l’estomac.

 

Itesti gros. Aquest comunica a l’exterior per mitra de l’anus aquí s’hi forma la femta amb les sustancies no digerides. Es divideix en tres el cec, el colon i el recte.

 

<v:imagedata o:href="http://www.fundacionolgatorres.org/pfw_files/cma/Divulgacion/es/Sistema_digestivo_800.jpg" src="file:///C:UsersalexAppDataLocalTempmsohtml1

UNITAT 4à ELS APARELLS CIRCULATORI I EXCRETOR

 

EL MEDI INTERN

El medi intern es el conjunt de liquids que envolten les cel·lules d’un organisme. D’aquest medi intern s’extrauen els nutrients i les substancies de rebuig i el CO2 s’eliminen.

El medi intern el forma:

-plasma intesticial: es un liquid que hi ha entre les cel·lules i te funcio de defensa i de la nutricio.

- la sang: es un medi de transpor de substancies que circula per l’interior dels vasos sanguinis.

-la limfa: liquid que es forma a partir del plasma intesticial i que circula pels vasos limfatics que finalment desemboca als vasos sanguinis.

 

SISTEMA CIRCULATORI SANGUINI

Aquest es l’encarregat de distribuir els nutrients i el O3 per tot l’organisme i les substancies de rebuig tambe s’encarrega de eliminarlos.

Hi han diferents vasos sanguinis:

-les arteries: condueixen la sang del cor fins tots els organs del cos.

-les venes: condueixen la sang desde diversos organs cap el cor.

-els capil·lars: son vasos que la seva funcio es unir com si formesin una xarxa a les terminacion de les arteries i a l’inici de les venes.

 

LA SANG

La sang es un liquid viscos de color vermell i de gust salat que circula per l’interior dels vasos sanguinis. Una persona te com a molt 5 litres de sang.

La sang te diverses funcions les quals son:

  • La nutricioà transporta nutrients desde l’aparell digestiu fins a totes les cel·lules del organismo.
  • La respiracioà condueix l’oxigen desde els polmons fins a les cel·lules, i el CO2 en sentit contrari.
  • L’excrecioà recull tots els residus de les cel·lules i les porta a l’aparell excretor que despres les elimina.
  • La defensaà transporta cel·lules de defensa a tot l’organisme.
  • Regulacio termicaà interve en la regulacio corporal escalfant o be refrigenerant.

 

La composicio de la sang

-          el plasmaà es un liquid de color groguent que esta constituit per un 90% en aigua i diferents substancies disoltes que son glucids, lipids…el plasma que no te proteines s’anomena serum fisiologic. I el proces del plasma que es solidifica s’anomena coagulacio.

-          Les cel·lules sanguiniesà hi han de 3 tipus: els globuls vermell son cel·lules viconcaves que no tenen nucli. Tenen un aspecte elastiques i deformables. El color vermell es degut a que te hemoglobina tenen la funcio de transportar el oxigen. Altres es els globuls blancs son cel·lules de mida mes gran que els globuls vermells i si tenen nucli . tenen la funcio de defensa contra les infeccions. I l’ultima cel·lula sanguinia son les plaquetes son uns fragments cel·lular sense nucli provinents de la medul·la ossia i tenen la funcio de estar en la coagulacio de la sang.

 

 

 

 

EL COR

El cor es un organ musculos de mida d’un puny es l’encarregat d’impulsar la sang a traves dels vasos sanguinis. Situat al centre del torax entre els dos pulmons.

 

Les parets de cor esta formada per un teixit musculos anomenat miocardi i es el responsable de la contraccio involuntaria del cor.

 

L’interior esta constituit per dues meitats separades per una mena d’enva musculos anomenat septe que impideix que es comuniquen.

 

Aquestes meitats esta formada per dues cambres comunicades entre si que s’anomenen la superior es la aurícula i la inferior es el ventricle.

 

L’auricula i el ventricle esta comunicat a traves de les valvules auriculoventriculars que son les seguents:

-          la válvula mitralàcomunica l’auricula am el ventricle Ezquerra que esta canstituit per dues lamines fines.

-          La válvula tricúspideà comunica l’auricula i el ventricle dret i esta consituit per tres lamines fines.

Aquestes s’obren i es tanquen per que pugui anant pasant la sang de les auricules cap els ventricles.

 

Vies d’entrada i de sortida del cor

 

A les auricules hi arriben les venes . a l’auricula dreta hi arriben quatre venes pulmonals (dos de cada pulmo)  i a l’auricula dreta hi arriben dos venes caves.

 

Dels ventricles surten les arteries del ventricle dret sur la arteria pulmonal. Que aquesta condueix la sang a cada un dels pulmons. Del ventricle esquerre surt la arteria orta que porta la sang a la resta del cos.

 

La sortida de la sang dels ventricles esta regulada per mitja de les valvules sigmoides situades a l’inici de les arteries aquestes valvules s’obren a causa de la contraccio dels ventricles.

 

Al cor el subministrament de la sang ho duu a terme un sistema propi de arteries i venes coronaries.

 

El funcionament del cor

 

El funcionament del cor es basicament dos tipus de moviments coordinats que tenen lloc les auricules i els ventricles  un moviment de contraccio es la sístole i el moviment de  relaxacio es el de la dialstole.

 

La sístole auricular es quan estan plenes de sang i per mitja del moviment de contraccio la expulsa. Es a dir s’obren les les valvules tricupides mitals.

 

La sístole ventricular es la continuitat de la sístole auricular es procedeix a la contraccio dels ventricles aixo es degut a que les valvules tricúspides mitrals tornin la sang.

 

La diástole es quan acaba la sístole vientricular els ventricles es relaxen i la disminucio de la presio sanguinia ventricular permet que es tanquin les valvules sigmoides.

 

 

 

 

Un circuit doble

Totes les persones tenim una circulacio doble i completa. Es doble perque la sang passa dues vegades per el cor i diem que es completa perque es rica en oxigen i no es mescla amb el dioxid de carboni o CO2.

Hi han dos tipus de circuits:

-          el circuit pulmonar. El el que s’estableix entre el cor i els pulmons. Els circuit es el seguent: la sang carretada en dioxid de carboni arriba a l’auricula dreta per les venes caves superiors i inferiors l’auricula dreta passa al ventricle d’on surt cap els pulmons per la vena plulmonar i una vegada en el pulmons va als alveols i es produiex l’intercambi de gasos i despers la sang es transportada per les venes pulmonals  cap a l’auricula dreta del cor.

-          El circuit general. Es el que s’estableix entre el cor i els diferents organs del cos.  Aquest circuit porta la sang a totes les cel·lules l’oxigen i els nutrients necesaris perque puguin dur a terme les seves funcions. El funcionament es el segunt: la sang carretada de O3 esta a l’auricula Ezquerra i passa al ventricle esquerre que l’impulsa per la arteria orta. Els nutrients (es a dir que es la seva funcio) el transporten en les ramificacions que es produeixen els capil·lars.

 

El circuit pulmonal es el de la circulacio menor i el ciercuit general es el de la circulacio major.

 

 

EL SISTEMA CIRCULATORI LIMFATIC

 

El sistema circulatori limfatic es el que s’encarrega de recullir l’exes de liquids que queda entre les cel·lules per retornar-ho a la sang. Tambe trasporten greixos que  s’absorveixen a l’intesti.

Aquest sistema esta format per el seguent:

 

-          Capil·lars limfaticsà son vasos cegs i molt distribuits per tots els teixits la seva funcio es recollir liquid intesticial.

-           

-          Vasos limfaticsà son vasos que tenen una estructura sembalant a la de les venes el liquid intestuicial que hi ha a qui dins s’anomena limfa.

-           

-          Ganglis limfaticsà son eixamplaments petits que es produeixen al llarg dels vasos limfatics aquí es filtren i s’eliminen substancies extranyes.

 

MALALTIES DEL SISTEMA CIRCULATORI

 

L’arterioesclerosi: es l’enduriment de les arteries es produeix habitualment en el consum exesiu de greixos i colesterols.

 

L’imfart de miocardi: es quan la arteioescloreosi afecta a la arteria coronaria que son les encarregades de submisnistrar la sang nutrients i oxigen al muscul cardiac.

 

La salut cardiovascular: aquesta enfermetat es la primera causa del mon occidental per evitar-ho es necesari fer exercisi, tenir una bona alimentcio i no fumar.

 

 

L’EXCRECIO I L’APARELL EXCRETOR

L’excrecio es el proces per mitja del qual s’eliminen les substancies de rebuig de la sang procedents del metabolismo cel·lula.

 

Sistema uurinari

Esta constituit per:

-          els ronyons: dos organs situats a la part posterior de la cabitat abdominal, als dos costats de la columna vertebral. Als ronyons es filtra la sang per eliminar les substancies de rebuig que conte.

-          Les vies orinaries: son els conductes que trasporten l’orina dels ronyons fins a l’exterior de l’organisme.

 

ALTRES ORGANS D’EXCRECIO

 

-          els pulmons à elimina el CO2 que esta produit per les cel·lules

-          el fetgeà expulsa reidus procedents de la digestio d’alguns farmacs que secreten la bilis.

-          Les glandules sudoriperesà son glandules exocrines que estan distribuides per tota la pell .

 

EL FUNCIONAMENT DELS  RONYONS

Els ronyons estan formats per nefrons, encarregats de filtrar I depurar la sang I amb aixo forma l’orina.

El process de formacio de l’orina es el segunt:

El primer pas consisteix en el pas de substancies del plasma sanguini provinent de l’arteria renal desde les parets dels capilars de glomerul fins la capsa de Bowman. I despres consisteix en el  pas de una el les substancies filtrades.

 

 

MALALTIES DEL’APARELL EXRETOR

 

-Colic nefritic: es produeix per l’acomulacio de pedres en les vies orinaries. Aquesta malaltia es molt dolorosa.

- la cistitis: es l’inflamacio de les parets de la bufeta orinaria, es produida per la infeccio de diferents microorganismes.

 

Per prevenir aquestes malalties es te que mantenir l’higiene, tenir una alimenticio adecuada i beure aigua ne abundancia.

Bienvenido a resumenes y apuntes en esta página podrás colgar tus apuntes, trabajos y todo aquello que nos pueda ser útil. Espero que te sea de ayuda estos resumenes, y hacer de esta página una ayuda para mucha gente.
ADVERTENCIA!!!!!!!!
Apartir de ahora en adelante el foro de la pagina a cambiado a partir de hoy en el foro lla gente se tendra que inscribir en la inscripcion no se pueden poner ningun anonimo.

MUCHAS GRACIAS
NOVEDAD!!!!
ahora ya teneis un xat para los interlocutores poder exlicar cosas que no se entiendan... y para las conferencias aqui esta la novedad a apartir de ahora se intentara que cada mes se pueda acer una conferencia sobre distintos temas. HACER BUEN USO DE EL OS PUEDE SER MUY UTIL.
 
Hoy habia 3 visitantes (18 clics a subpáginas) ¡Aqui en esta página!
Este sitio web fue creado de forma gratuita con PaginaWebGratis.es. ¿Quieres también tu sitio web propio?
Registrarse gratis