CONTROL DE CATALA UNITAT Nº 3

INFORMACIO I MITJANS DE COMUNICACIÓ

Els mitjans de comunicació pretenen difondre misatges a gran públiblic. Com a objectiu tenen oferir informacio normalment de l’actualitat, la interpreten i crean una determinada opinio (varia segons la ideología)

La societat de la informació es aquella que en els darrers segles (XX) s’ha anat modernitjant fins que tota la informació arriba per mitjans de comunicacio com la televisio, la radio, i especialment per Internet.

Les informacions poden variar poden ser audiovisuals, escrites; nacionals o intenacionals. I de diverses materies (esports, politica, historia…) pero la cualitat que compartiesen tots es que tenen uun estil que busca claredat i comprencio facil del misatge.

Els periodistas son els profesionals que elaboren totes les informacions.

ELS GENERES PERIODISTICS

Els diferents tipus de text que trobem als mitjans de comunicacio ( premsa, televisio…) son  generes periodistics i varies segons l’extensio, la profunditat amb que s’aborda el tema, els recursos utilitzats o la intenció.

REGISTRES DE LA LLENGUA

SIGNIFICAT I FUNCIO DELS PRONOMS

Els pronoms com a si no tenen un significat propi o fix. La seva funcio es substituir al nom pero pot ocupar lloc de S.nominal, S.adjetival, S.preposicional o de preposicio subordinada.

TIPUS DE PRONOMS

L’ACCENTUACIO

Agudesà vocal o be S o en            planaà NO vocal o S en                esdrujulaà TOTES

                                          In                                                 in

DERIVACIOà procedimental.

CONTROL DE CATALAN UNIDAD Nº2

VERBS

TEMPS COMPOSTOS

Aquest temps esta el nucli de la oracio format per un verb en forma personal del verb haber+ el participi del verb treballat. Per exemple:

 els trens de rodalies han incrementat els serveis durant l’estiu.

TEMPS PERIFRASTICS

El nucli d’aquest sintagma verbal es una forma personal del verb anar+ l’infinitiu o l’infinitiu perfet del verb que estem treballant. Per exemple:

Va trucar al mobil de la seva germana.

VEU PASSIVA

El verb del sintagma verbal esta format per el verb ser i pel participi del verb que aporta el significat mes important. Aixo un metode per formar-ho es fer-ho en form de creu. Per exemple

La carn sera menjada pel gat

PERIFRASIS VERBALS

Les perífrasis verbals estan constituides per un verb auxiliar o locusio i preposicio + una forma personal del verb. Hi han diversos tipus de perífrasis verbals:

La diferencia que hi ha entre els temps compostos i las perífrasis es que els tmps compostos portan la forma haber + infinitiu en cambi les perífrasis verbals no porten aquesta estructura.

L’ACCENTUACIO DE LES FORMES VERBALS

S’accentuen el conjunt de paraules seguent: -a, -e, -i, -o, -u, -as, -es, -is, -os, -us, -en, -in i tota la resta s’accentuen incloses les acabades en diftong

LA DERIVACIO

Els afixos es el conjunt petits mots que s’afegeixen a les paraules pot ser d’avan de el lexema aquests s’anomenen prefixos els que van darrere del lexem son els sufixos i els que van al mig son els anoments infixos.

LA POESIA EPICA

La poesia epica es un genere literari escrit en vers que es va desembolupar en l’edad mitja entre segle cinc fins el segle quince. Normalment parlaven de temes de caballeria.

LES CRONIQUES

Les croniques son extenses narracions escritess en prosa i amb pretencio d’autotensitat historica aquestes narren fets contenporanis, la figura central es el monarca, esdevenen models de reis o princeps d’un futur i exalten el patriotismo.

PETITES REFLEXIONS

Ensenyar, ensinestrar o educar:

Son paraules de diferent significat pero estan totes al mateix camp lexic ensenyar tracta en el criteris que aprenem com persones, o profesionament a l’esola o a altres locs en camvi ensinestrar es ensenyar coses que no es pugin practicar. Educar es l’ensenyansa que ens donen per creixer com a persones ya es la doni el colegi, a casa…

Ciencies… quines ciencies?:

La diferncia entre ciencies de la naturalesa  i ciencies de l’esperit es que les ciencies son pures i dures per confusion d’aquest termes s’han distribuit en ciencia i lletres ya que la mitologia diu que les ciencies son racional i util peró inhumanes i les lletres son irracionals i inutils pero humanes.

Societat de valors:

La nostra societat es basa en la gent que sap fer inversions te molts diners i la gent que no sap fer inversios no te molt diner. Aixo pasa per exemple al futbol inverteixen molt en cavi per la cultura i les investigación no inverteixen molt.

Preu, valor i mercaderia:

Es cert que moltes vegades confonem el valor amb el preu. El preu es el que val una cosa al mercat, botiga… i el valor es el afecte (per dir-ho d’alguna forma) que li tenim a una cosa per motius de sentiments, un regal…

Una mica d’humor, si us plau:

Moltes vegades es veritat que va molt be fer una miqueta de humor cuant toca pero esque el plolitics mai tenen sentit del humor aixo es una consecuencia greu.

Pensament únic?:

Si que tothom pensem d’alguna manera diferent que a la dels altres. Pero a la vida cuotidiana les persones pensem desde molts punts de vista alomillor una persona pensa positiu obre alguna cosa i altre negatiu aixo son problemas dels mes normals a la vida

Il·lusió:

Les persones moltes vegades tenim il·lusio per alguna cosa per aixo ens hem de marcar una meta i lluitar fins aconseguir-ho aixo nomes ho poden ser els il·lusos.

Inormacio o desinformacio:

A les televisions, prenses, radios… nomes ens informen de le coses que a els periodistas volen i cuasi sempre fixat en un mateix tema

Un misteri…:

Cada un de nosaltres som un misteri ya que ens o a avançat la ciencia. La genetica ens ayuda a descubrir el misteri que portem dins

L’etica:

L’etica es mes que tot els mitjans. Sabem que tothom vol la democracia, la felicitat, elbe i la llibertat. Peró el problema es com es vol arribar.

Combatre:

El control i la informacio honesta son el millor métode per combatre la ignoranciai es clar l’autoritisme

La nació:

La nacio es allo que nosaltres ens consideren en el cas de ser españols, catalans, europeos… es allo que es diu aquestes son les meves terres.

Aforismes:

El aforismos son frases semblant a les frases fetes i ens volen dir alguna cosa es a dir son conjunts de paraule les quals totes juntes tenen un significa .

Critiques de la moda femenina:

Les dones son unes persones que ya desde l’antiguitat son gent que van molt be arreglades amb or, collarets, el que pasa es que avui en di les dones van sempre ven vestides no com abans (avans anaben beb arreglades el dia de mercat avui en dia sempre) la moda a cambiat moltissim desde portar les celles pintades, el ulls …

Grans magatzems:

Es un texte que parla quelcom el de avans pero en altre sentit parla  mitjansan un exemple que a les dones li agrada mes tot el tema de anar de compres, de visitar grans magatzems…

Dictat preparat:

Que què em passa? I tu m’ho preguntes? Que no t’has assabentat que ha començat el curs? S’ha acabat el temps lliure, el llevar-se a qualsevol hora, les festes majors, la platja… I a sobre la directiva ha decidit que la de mates continuï amb nosaltres. Per què no la deixaven amb els de segon? Perquè ens tenen mania, ja t’ho diré. L’any passat em va aprovar pels pèls. Buf! No sè si ho resistiré. Per cert, qui és aquella de la tercera fila? Una de nova? Bè, potser el curs no serà tan terrible com semblava…

Conceptes claus de la unitat:

Morfología. Part de la gramatica que analitza les paraules i la forma que tenen

Oracio. Serie de paraules organitzades en sintagmas que te com aminim un verb en forma personal.

Ortografia. Branca de la gramatica normativa que estableix l’escriptura correcta dels mots i d’altres signes de la llengua

Sintagma. Grup de mots organitzat el voltant d’un nucli i amb una funcio correcta dins de la oracio.

Sintaxi. Part de la gramatica que se centra en la combinacio de les paraules entre si per formular unitats mes grans amb sentit.

Els generes literaris:

Els generes literaris que poden ser narratius( rondalla, conte, novela), poetics (lirio, epic, satiric…), teatral (tragedia, comedia, drama…) o be assagiristic ( pensament, cartes, dietaris…

Vocabulari general:

Ensinistrar: es d’alguna manera educar pero mes que tot es a animals

Inpeceptiblement: es allo que no veu l’ull huma

Poca-solta: sol ser una persona que te poc seny

Tibat: es una persona estirada i orgullosa

Taranna: es la manera que te de ser una persona

Reflexio: es pensar sobre alguna cosa positiva o be negativa

Consell: es una ajuda que pots tenir per una persona, llibre tambe un consell es un grup de persones que es reuneixen en algun lloc per parlar d’algun asumpte

Aforismo: es semblant a una frase feta pero te alguna cosa a dir sobre algun tema.

Refrany: es un conjunt de paraules que tenen algo a dir expresen sentiment…

Parlar poc i a cau d’orella: es dir poques coses en veu baixa

Ets tu qui t’hi gronxes: es el text que t’ajuda

Dubtes ortografics:

Per tenir una bona ortografia i no equivocarnos molt unes recomanacion que ens dones son:

. analitzar el cas desde el punt de vista gramatical

. memoritzar la paraula

. com a cas de contrast amb el castella

. aplicant la regla ortografica

. consultant el diccionari.

Altres coses explicades:

La variacio formal indica el final es a dir diu si es masculi o fen¡meni, singular o plural

Els verbs atributius son: ser, estar i semblar

Tipus de diccionaris:

El diccionari de sinonims  antonims es per a que a les redaccions no repetir la mateixa paraula. El diccionari ortografic i de pronuncia es aquell que serveix per buscar paraules per veure com s’escriuen. El diccionari de locusions i frases fetes es aquell que es busquen significats de expresions. El diccionari etimologic es el que diu d’on prove les paraules. El diccionari invers es aquell que esta ordenat per les lletres finals. El diccionari bilingüe es aquell que tradueix paraules i el diccionari de neologismos facilita informacions.