CONTROL DE SOCIALS UNITATS 5,6,7

UNITAT 5: L’INDUSTRIA

Les materies primes

Les materies primes natural

Per elaborar un producte industrial son necesaries les materies primes naturals. Aquestes es troben a la natura i tot segui se li ha de fer un proces de transformament i es combirteixen en productes utilitzables les materies es poden clasificar segons materies d’origen animal, vegetal o mineral:

• Materies primeres d’origen animal: son aquelles que s’extrauen dels animals procedents de la ramaderia com per exemple la llana, les pells… aquestes es fan servir per industries textils.
• Materies primeres d’origen vegetal: es podria clasificar en dos segos l’origen vegetal seria el coto que aquestes s’envien a les industries textils o be segons els productes forestals com per exemple per fabricar fusta i aquest a altres industries.
• Materies primeres d’origen mineral: aquestes s’obtenen del subsol. Es clasifiquen tres grans grups: els minerals metal·lics: son els resultants del ferro com per exemple les hematites. Aixo despres va a parar a les industries siderurgiques. Altre grup es els minerals no-metal·lics: son aquelles de les cuals s’obtenen altres materies com ara la pissarra, la sal… i despres tot aixo va destinat per materials de construccio. Altre gran grup es els minerals energetics: son aquells que la seva funcio es donar energia com el gas, el petrololi, l’urni i el Carbo.

La mineria

La majoria de mines es troben als subsols. La mineria com a definicio es el conjunt de procesos que permet extraure’ls. Les exlotacions de mines poden ser de dos tipus:

1. al cel obert: que es l’extraccio dels jaciments i com molt be diu la paraula no esta en algun subterrani
2. subterranies: es molt mes perillosa perque es l’extraccio de minarals  mes complicada, costosa i perillosa.

Produccio i consum dels minerals

Els paisos industrials consumiesen molts recursos minerals i per aixo la seva produccio es mes soviet insuficient. Altres vegades els manquen minerals que tenen molt d’interes per a l’industria aquest compren els minarals a altres paisos que son empreses nacionals o internacionals que comercialitzen els minerals que s’extrauen d’altres paisos.

Productors mundials

bauxitaà Australia                                                                   ferroà Xina

zincàXina                                                                                niquelà Russia

coureà Xile                                                                              plomà Xina

estanyà Xina                                                                            cromà Sud-africa

orà Sud-africa

per deduccio obserbem que el productor mundial amb mes recursos es la Xina

Les fonts d’energia tradicionals

Clasificacio de les fonts d’energia

Les fonts d’energia son recursos naturals apartir de les cuals per mitja d’un proces de transfracio es posible d’obtenir alguna forma d’energia necesaria per al transformacio, es posible obtenir alguna forma d’energia necesaria per al funcionament de les industries i els trnsports i per a l’us domestics. Exemples de fonts d’energia son el Carbo, el petroli, el gas natural, el combustible nuclear.l’aigua embasada…

Es poden clasificar segons :

1. la posiblitat de que s’esgotin: poden ser renobables o be no renobables: les renobables son aquelles que no s’esgoten mai com per exemple l’aire o el sol. Tambe les no renobables son aquelles que es troben en cuantitats limitades com per exemple el Carbo, el petroli o l’urani.
2. segons la importancia economica poden ser tradicionals o alternatives: les tradicionals son aquelles que son les mes implantades i cobreixen un a bona part d’un pais, i son les que mes estudiarem en aquesta unitat. I les alternatives son aquelles que encara no estan plenament implantades per aix aquestes els paisos no l’utilitzen molt.

Les font d’energies tradicionals

El Carbo

El Carbo es un mineral combustible fósil que s’origina a partir de la descomposicio de vegetals acomulats i sepultats durant milions d’anys.

Petroli

Es un liquid olios, espes i fosc que procedix de la descomposicio de restes de vegetals i animals sepultats durant milions d’anys ; ixo tambe es un combustible fósil.

Gas natural

El gas natural te origen i una formacio semblant a la del petroli per aixo se’n solen trobar junts als jaciments. La seva funcio es fer combustible.

L’energia hidraulica

Es l’energia de l’aigua acomulada als embassaments i es fa servir per obtenir electricitat. L’electricitat es a les central hidroelectriques. El funcionament es:

Primer s’agafa aigua de un enbasament tot seguit pasa per unes turbines que donen energia a un generador despres una part d’aigua s’enva al desguas i altre sen va a els transformadors i una vegada transformada va als cables d’alta tensio.

L’energia nuclear

l’energia nuclear com es ara l’urani son unes fonts d’energia. A aquestes centrals un reactor genera tanta calor necesaria per obtenir electricitat. El funcionament es:

Primer es diposita el combustible que son el nucli d’urani. Segon va a parar a la caldera i les barres de control es mouen per detectar la reaccio en aquesta fase surten els residus. Tercer s’escalfa l’aigua que es fa vapor i fa moure unes turbines la energia de les turbines va a parar a un generador que aquest generador fan que es moguin i proporciona energia i finalment aquesta energia va als transformadors.

Les fonts d’energia alternatives

en cerca de les fonts d’energia alternatives

la demanda d’energia, tant d’us domestic i per al costum industrial com per aprendre les necesitats del trasports, augmenta any rere any. Actualment hi ha un gran un gran interesper desembolupar les fonts d’energia alternatives, que son, en general renobalbles i poc contaminats. Les mes desembolupades son donç l’energia solar i l’enrgia eolica.

Lenergia solar o fotovoltaica

el sol emet una gran cuantitat de radiacions que es aprofitada per obtenir energia termica i energia electrica. L’energia solar te a favor que es inesgotables i no contaminats i les plaques fotovoltaiques fermenten convertir l’energia solar en energia electrica. El funcionamet es el seguent (energia solar):

La llum solar va a parar a uns panellas solars anomenats heliostats en que els rayos incideicen des pres puja aigua que amb aquesta calors dels rayos solars es forma en vapor que fa moure una turbina que dona energia a un generador aquesta energia va a parar a uns transformadors i despres als cables d’alta tensio. I de l’energia fotovoltaica es:

Els rayos incidiesen al panell solar que produeixen un efecte fotovoltaic. Aquest efecte genera un corrent continu que passa a un convertidor i es transforma en corrent altern que finalment passa als cables d’alta tensio.

L’energia eolica

L’energia eolica s’obte a partir de l’aprofitament de la força del ventper  l¡obtencio de energia elecrica aixo es fa per mitja de molins de vents que el seu procediment es:

Per mitra de l’aire es mouen unes pales que de l’aire produit es multiplica per mitra d’un multiplicador aquesta energia passa a uns  generadors i al final a uns transformador que el porten als cables d’alta tensio.

UNITAT 6: ELS SERVEIS. EL DESEMBOLUPAMENT DEL TURISME

Activitats terciaries

Que es el sector terciari

El sector terciari es el sector economic que inclou activitats que, a diferencia del sector primari i secundari aquest no produeix bens de materials sino bens de Server. Aquest la darrera decada s’ha posat molt de moda i ara mes del 60% de la poblacio es dedica a aquest Servei.

Diversitat del sector dels serveis

Una de les cararcteristiques del sector terciari o de serveis es la gran diversitat d’activitats que entre les cuals destaquen: sanitat, educacio, turismo, comerç, transports, comunicacio, cultura, lleure i esports. La maxima expansio del sector terciari s’ha assolitamb la societat de la informacio.

El sector terciari superior o quaternari

Cada vegada els sector terciari va tenin mes demanda pero tambe les tecnologies van avançant i es va remarcant el sector terciari que consta en les ultimes tecnologies es a dir per exemple Windows, tota la part de robotica…

Sector terciari banal

Aquest es una contra posicio al sector terciari, el sector terciari banal son aquells que no necesiten molta formacio profesional o academica son aquelles que no estan molt acceptades en la sociacio.

Els serveis i els cambis socials recents

Els serveis es multipliquen per donar resposta ls cambis socials recents. Per exemple:

• l’esperança de vida
• o be l’incorporacio de la dona al mon laboral
• la reduccio de la jornada laboral

El turisme

Causes del desembolupament del turismos

El turismo es una de les coses tipiques del sector terciari  i ha experimentat un gran cambi als paisos rics. Perque aquests disponen de temps lliures per poder anar a viatjar. Hi ha una serie de recursos que ho explica:

1. la setmana laboral es de cinc dies i hi han vacances pagades
2. la pensio de invalides o vella
3. la generalitzacio de l’us d’automobils i els viatjes amb avio

Els desplaçaments turistics

Els centres d’emisors turistics solen ser les grans ciutats o areeas urbanas d’on surten moltes persones els caps de setmanes i sobre tot durant l’estiu. Aquests fluxos es dirigiesen cap als nuclis receptors que segons la distancia son de diversos tipos:

• nuclis propers, situats en un radi de fins a 200km de distancia dels centres emisors
• nuclis turistics intermedis, situats en un radi de 2000Km dels centres emisors
• nuclis turistics llunyants, situats a partir dels 2000Km cap amunt dels centres emisors

Els efectes del turisme

La importancia economia del turismo

El turismo genera la creacio i l’expansio d’empreses i serveis: companyies aereas, agencies de viatges… la ventaga es que aquí moltisima gent te lloc de treballs. Les persones de les agencies, dels complexos d’hotels… es queden tots els venficis de tal forma que els del pais visitat no es queden res de res del que nosltres paguem tot aixo s’ho queda els operadors turistics.

Efectes del turisme

El desembolupament del turismo comporta nombrosos cambis per al pais receptor encara que no son els mateixos als paisos desembolupats que als paisos en proces de desembolupament. Els factors positius del turismo es que per a els paisos presenta uns ingresos elevats, crea llocs de treballi dinamitza altres sectors economics. En cambi els factors negatius de turismo es que contribueix l’augment dels costos, incrementa l’especualcio del sols i enrriqueix grans empreses.

TEMA 7: EL COMERÇ I ELS TRANSPORTS

L’activitat comercial

Que es el comerç?

el comerç consisteix en la compra i la venda de mercaderies amb la finalitat de satisfer les necesitats de la poblacio. Al principi el comerç es feia per mitja del bescambi i posteriorment amb l’aparicio de la moneda se li va donar un valor a les mercaderies.

Comerç interior i comerç exterior

El comerç interior te lloc dins d’un mateix pais hi les vendes poden ser a l’engros es el que es fa per comprar moltes cuantitas d’aquell producte o be els que fan els majoristes o la venda al detall que es el que fan els minoristas que compren cosen en petites proporcions. El comerç d’exterior es el els paiso que comercialtizen amb altres paisos. Les vendes poden ser d’exportacions o be d’inportacions. Aquestes dades es recullen en balança comercial o balances de pagament.

Balança comercial

Es la diferencia entre els bens que un pais ven a l’exterior i els que compra a uns altres paisos.

Si el valor de la compra de bens a l’exterior es inferior al valor de vendes a l’exterior es una balança comercial positiva. En cambi si les compres de vens es superior que la venes de l’exterior estem parlan d’una balança comercial negativa.

Balançes de pagament

Aquestes registra tots els intercambis economics d’un pais tant de bens materials com de serveis o be financers. Quant la balança de pagaments els ingresos superen les despeses diem que es exedentaria. Quant en la balança de pagaments els ingresos son mes petits que les despeses parlm que es deficitaria.

Funcio dels transports

El transport

Es la activitat per mitja de la cual una persona o mercaderia es transllada d’un lloc a un altre. El transport aeri, el transport aquati i el terrestre son sistemes de transpors que permeten aquests desplaçaments. Les infraestructures (carreteres, vies…) son necesaris per els mitjans de transports.

Les funcions del transport actual

actualment el transport compleix tres funcions importants:

1. desplaçament quotidia
2. desplaçaments  llocs molt llunyans
3. distribucio de bens i de serveis

La revolucio dels transports

La revolucio en els mitjans i de les infraestructures de transport , en els darres cinquanta anys ha tingut com a objectiu fonamental poder portar cuantitats mes grans de persones i de carrega, d’una manera mes rapida, segura i economica. Els cambis mes significatius han sigut:

• l’augment del tonatge
• la intermodalitat
• l’augment de la velocitat
• la millora de les infraestructures
• la seguretat
• preu del transport
• i avenços en les telecomunicacions

Xarxes i transports terrestres

Les xarxes dels transports

L’organitzacio i l’explotacio de un territori necesita xarxes de comunicacio, es a dir un conjunt d’infraestructureson puguin circular facilment els vehicles. Aquestes xarxes estan formades per linias o per eixosque uniesen dos o mes punts conectats uns amb altres. Els eixos centrals d’aquestos s’anomenen musos de transport. Les xarxes s’estructuren desigualment:

• a les areeas economicament mes importants, tenen unes xarxes molt densa i aixo assegra un bon desplaçament.
• I les areeas pobres presentes unes xarxes de transpor escases i poc habitades

Transport aeri i maritim

El transport aeri

El transport aeri es el mes adequat per fer viatges a llarga distancies  i el transport de mercaderis lleugeres. El inconvenien es que fer un viatge amb avio es molt car. Els aeroports exigiesen uns grans espais perque el transport aeri sigui eficaz

Transport maritim

El transport maritim es la ideea idonia per desplaçar a molta distancia mercaderies pesants o perilloses a baix preu. El gran incomvnient del transport maritim es la lentitud per aixo es fa servir molt poc per el desplaçament de pasatgers.